COMENTARI SOBRE ELS BALLS

1º Grup: Gerard, Marc, Adrià, Oriol i Ricard.

Va ser un vall bastant original, anaven bastant coordinats, pero els passos d'alguns membres eren més senzills que el dels altres, això implica una petita distinció entre els membres, en un grup no hi haurien d'haver distincions però també cal dir respecte aqueste distincions que els altres membres del grup no haurien pogut realitzar els passos. Com ara aquell que vàren fer al terra. Dir a favor que era un ball molt distret i entretingut però també a l'hora d'escollir la música no s'hi van esmerar massa.

2º Grup: Eloi, Bernat, David, Helena, Laia i Quim.

Jo sobre aquest grup no puc oopinar ja a que en sóc un dels participants.

3º Grup: Tamar, Marta, Sivlia, Cristina, Laura, Marta.

Trobo que va ser el grup més coordinat tot i que eren 6 persones, els passos ja han estat repetits altres anys però amb la incorporació d'objectes, els pals, es va suplir aquesta falta d'imaginació. vaig veure que els pals, un objecte força complex degut a la seva allargada va ajudar a que la coreografia fos molt més entretiguda i més visual. com ja he dit hi havia passos complexos i també passos senzills, a més a més ningú va tenir un gran protagonisme respecte a les altres, s'anaven alternant les posicions devanteres perque tothom lluis.

4º Grup: Laia, Sara i Laura

Aquesta ball va ser una mica accidentat, primer amb la música i més tard a l'hora de ballar degut a que algun component del grup no es sabia gran part del ball, la música també era una recopilació de varies cançons, això fa que sigui més fàcil a l'hora de fer els passos, dir a favor seu què els passos eran bastant complexos però per un simple espectador com jo prefereixo passos visuals a no passos complicats però poc acabats. Trobo que hi va haver una component del grup que va realitzar unes piruetes complexes i això va fer brillar els seu espectacle.

5º Grup: Aina

Aquest ball tenia una dificultat afegida, els patins, amb els patins va poder realitzar piruetes complexes, des de el meu punt de vista ja que o no se ni patinar.
Tot i que va caure, despres ho va suplir amb una gran exibisió. La musica també era una cançó continua això dificulta els passos que s'han d'inventar. El fer el ball sobre patints em va impactar, pe això crec que em va agradar més que els altres (menys el meu).

Fins aquí les meves crítiques sobre els balls de 1º Batxillerat B

BILLAR

El billar és un joc que es practica impulsant amb un tac un nombre variable de boles (antigament d'ivori), en una taula amb tauler de pissarra folrada de drap, envoltada de bandes de material elàstic i amb troneras o sense elles. Va tenir la carta olímpica per als Jocs Olímpics de 2004, encara que no va arribar a ser inclòs en ells.

Existeixen molt diferents variants:

El billar francès o de carambolas.

El billar anglès o pool 51 .

El billar americà o pool.

El billar espanyol o Spanish pool.
El snooker.

El billar italià o cinque birili.

El billar rus o piràmide.

El billar Hindú.

HISTÒRIA

El billar, que des de començaments del segle XVI constituïx el veritable i luxós moble destinat a esplai domèstic, es deriva dels diferents jocs de boles que han estat en ús des de temps remots. Sembla d'invenció francesa, amb els primers precedents en els dos últims segles de l'Edat Mitjana. En el que té d'artística la taula sobre la qual es juga, ha seguit les variants de l'estil del Renaixement i els capritxos del gust, igual que els altres mobles de saló i gabinet. El nom pel que sembla prové de la paraula francesa bille, traduït per bola.

El joc es basa en els xocs de les boles entre si i amb les bandes. La jugada comença impulsant una de les boles amb el tac, el qual duu adossada en el seu extrem anterior una sola de cuir, encarregada de transmetre el moviment a la bola. Aquesta sola es recobreix cada pocs tiratges amb una pols antilliscant (guix). Actualment les boles solen ser de materials sintètics amb qualitats elàstiques similars a les de l'ivori.

JOC FRANCÈS I LES SEVES MODALITATS

El primer de tots els jocs de billar és el cridat francès o de carambola, que es juga amb dues boles blanques i una vermella, o bé una blanca, una groga i una vermella. Els jugadors llencen estratègicament amb les boles blanques (o groga i blanca), i la carambola consisteix a copejar amb la bola jugadora a les altres dues. La consecució de carambola vàlida dóna dret a seguir llençant; en cas de fallada, passa el torn a l'altre jugador, que llença amb la blanca contrària a la qual va usar l'anterior.

Segons les restriccions que es posin a l'execució de les carambolas, hi ha diverses modalitats:

Lliure: Només restringeix sèries en els racons, per a això es tracen triangles (després de la segona carambola, ha de sortir del triangle-racó almenys una de les dues boles no jugadores). La taula per a lliure.

Quadre 47/2: Sobre la taula es tracen línies -separades 47 cm.- formant quadrats i rectangles en els quals s'establix la mateixa limitació que en els racons de la modalitat "Lliure".

Quadre 47/1: El mateix que l'anterior però obligant a treure del quadre una de les boles contràries amb cada carambola que es faci amb elles dintre. Taula per als quadres 47/2 i 47/1 .

Quadre 71/2: Mateixa limitació que Lliuri o 47/2 però amb els quadres més grans.

Quadre 71/1: Ídem que 47/1. Mesa per als quadres 71/2 i 71/1 .

Banda: S'obliga que la bola jugadora toc almenys una banda abans de tocar la tercera bola (completar la carambola).

Tres bandes: És obligatori que la bola jugadora hagi tocat ja almenys tres bandes abans de completar la carambola.

Els tornejos es poden jugar a sets o a "distància". El joc per sets sol ser a 15 carambolas per set i al millor de 5 sets. En el sistema de sets no hi ha límit d'entrades. A "distància" s'especifica el nombre de carambolas a arribar a per a guanyar i el límit d'entrades màxim per a poder realitzar-les. Actualment sol ser 40 carambolas i 50 entrades, o 50 carambolas i 50 entrades. El joc de 3 bandes

Artístic o de Fantasia: Consisteix a executar carambolas difícils d'un catàleg de posicions preestablertes i puntuacions predefinidas segons la dificultat. Cada jugador disposa de tres intents per posició.

BILLAR AMERICÀ I LES SEVES MODALITATS

Una altra de les categories de billar més populars és la de billar americà, també coneguda com pool. En aquest cas, la taula té 6 forats o troneras, quatre en els cantons i dos més en el centre de cadascun dels costats llargs de la taula. En ells han d'introduir-se les boles seguint les regles específiques de cada joc. Els jocs de pool solen contar amb 15 boles numerades del 1 al 15, sent les 7 primeres conegudes com llises, ja que s'acoloreixen de manera uniforme al llarg de tota la bola, utilitzant un color diferent per a cadascuna d'elles. Les 7 últimes es coneixen com rayadas, utilitzant els mateixos colors que les boles llises en el mateix ordre, distingint-se per la forma que és aplicat el color en una banda al voltant de la bola. La bola 8 posseïx el color negre, sent l'únic que no es repeteix en el conjunt, aplicat a tota la bola a la manera de les boles llises.

Els jocs de pool més coneguts són:

Bola 9: Aquest joc només utilitza les nou primeres boles del conjunt. L'objectiu és introduir la bola 9 en algun dels forats, amb l'excepció que és necessari copejar en primer lloc a la bola de nombre més petit. Això no impedeix que les altres boles puguin ser introduïdes també. El nombre de jugadors és indeterminat. Existeixen variants que segueixen les mateixes regles amb diferent nombre de boles i bola objectiu. Aquestes so: Bola 6, Bola 7 i Bola 10 .
Bola 8: Utilitza les 15 boles del conjunt. És un joc per a dos jugadors o equips. Cada equip ha d'introduir les boles que li corresponen (llises o rayadas), i posteriorment introduir la bola 8 per a guanyar el joc. Existeixen moltes variants en les regles d'aquest joc. La versió anglesa utilitza boles grogues i vermelles en lloc de les boles llises i rayadas tradicionals, i en aquest cas es diu "pool 51".

Pool Continu: Existeixen moltes variants d'aquest joc, aquestes variants tenen en comuna el fet que les 15 boles (llises, rayadas i la bola 8) són "iguals".

14.1 Continu: Utilitza les 15 boles del conjunt. El guanyador és el primer a introduir un nombre prèviament acordat de boles, sense importar l'ordre. Aquest nombre pot ser major al de boles en la taula. Es coneix com continu doncs al quedar una bola sobre la taula, les catorze restants es col·loquen de nou en la seva posició inicial, de manera que es juga sense interrupció.

Bola 8 lliure: És una variant del pool continu, de fet és una modalitat híbrida entre el bola 8 i el pool continu; es basa que el primer a colar vuit boles qualsevol fins i tot la bola negra, aquí és una bola qualsevol excepte la blanca òbviament, és preoclama guanyador.

Rotació: Les boles han de ser copejades en ordre numèric ascendent. Cada bola val en punts el seu nombre imprès. Gana qui tingui més punts al final.

BILLAR ANGLÈS

Aquesta modalitat de joc és molt semblant al billar americà, l'única diferència és que, en comptes de boles rayadas i llises, s'utilitzen boles vermelles i grogues per a determinar quin grup de boles li correspon a cada jugador (2 jugadors per partida o 2 equips) També és conegut com pool 51.

BILLAR ESPANYOL

Més conegut com el Spanish pool o Chapolín de carambolas, és un joc d'origen espanyol, en el qual la taula es divideix en dues bandes amb tres forats vermells que pertanyen a una banda i altres tres forats blancs a l'altra banda (en cas que la taula posseeixi bandes del mateix color, seran els tres de la banda dreta i els tres de la banda esquerra segons el punt de sortida). El joc comprèn 15 boles numerades i una bola blanca el valor de la qual és de 10 punts (en el cas que en un partit hagi un empat a 65 punts, la bola blanca tindrà un valor de 11 punts per a marcar la diferència). La suma de les boles numerades i la bola blanca és de 130 punts, per tant, guanyarà la partida el jugador que primer aconsegueixi arribar a 66 o més punts. Si un jugador introduïx bola en la banda contrària, o no introduïx cap bola en cap forat perdrà el seu torn. És un joc molt utilitzat a Bèlgica, Regne Unit o Holanda.

SNOOKER

Snooker: Es juga en una taula usualment més gran que en qualsevol joc de billar americà. Utilitza 21 boles. 15 d'elles són vermelles, les 6 restants són d'altres colors i cadascuna d'aquestes boles té un valor:

Negra: 7 ptes.

Rosa: 6 ptes.

Blava: 5 ptes.

Cafè: 4 ptes.

Verda: 3 ptes.

Groga: 2 ptes.

Vermelles: 1 pt.

El jugador ha de començar introduint una bola vermella, i posteriorment anirà alternant-la amb una altra de color que ell trii (i que haurà de ser anunciada). El jugador finalitza el seu torn quan ha introduït totes les boles vermelles i posteriorment les de color per ordre de valor de menor a major; o simplement quan falla. Les boles de color diferent a la vermella tornen a col·locar-se en el seu lloc després de ser entroneradas, fins que no quedin més boles vermelles, moment a partir del que ja no tornen a la taula. La suma de la puntuació obtinguda per cada jugador segons les boles introduïdes determinarà al vencedor de la partida. En cas de cometre falta (ficar la bola blanca, ficar una bola no triada o tocar en primer lloc una bola que no correspon) el jugador donarà punts al seu contrincant (aquests varien segons el tipus de falta comesa). El joc és molt popular a Gran Bretanya, Irlanda, Canadà, Austràlia i l'Índia. Recentment ha sorgit interès pel mateix a Àsia Occidental i jugadors de Thailandia, Hong Kong i Xina han arribat a l'elit, encara que també la seva practica s'ha estès molt per altres països d'Europa com Espanya i Portugal.

TAULES

Carambola

Les taules de carambola són taules sense forats.

Taula de carambola original o clàssica: taula amb el tapizado verd i la vora de fusta.

Taula de carambola innovadora o moderna: taula amb el tapizado blau i la vora de fusta.

Pool

Les taules de pool tenen sis forats, quatre en els cantons i dos en la meitat dels dos costats més llargs.

Taula de pool clàssica: taula amb el tapizado verd, les vores de fusta i en les zones de la vora pegades als forats una làmina de metall.

Taula de pool neoclàssica: taula amb el tapizado verd, les vores de fusta i en les zones de la vora pegades al forat; aquesta zona en concret pot estar pintada de negre o bé, no tenir gens especial respeco a la resta del borda. També tot la vora pot estar recobert amb el tapizado verd.

Taula de pool d'altes tecnologies: taula amb el tapizado blau i la vora de metall.

Taula de pool cosmopolitana: taula amb el tapizado vermell i la vora de fusta; existeix altra variant que consisteix en el bord intern de metall, l'extern de fusta i amb la possibilitat d'estar recobertes amb una làmina de metall les cuato cantons.

Taula de pool moderna: taula amb el tapizado blau i les vores de fusta; aquests poden tenir pintats de negre els llocs de la vora pegats al forats.
Taula de snooker: taula amb el tapizado verd i les vores de fusta.

RUGBI

Vàrem anar al camp de futbol a practicar un esport bastant diferent, el Rugbi.

Vam fer els següents exercicis:
- Passar la pilota.
- Passar la pilota per dalt.
El que rep el passe és el que diu com el vol
- Exercicis per practicar el passe.
Primer ens vàrem fer-ho aprop i després des de més lluny.
La teva mà bona va a darrera la pilota per donar potència i la mà dolenta a davant per dirigir.
- Partit lliure
- Partit amb condicions:
Un màxm de 3 passes amb la bola a les mans.
es pot passar la bola en cualsevol direcció.
Si la bola cau al terra es canvia l'equip.
- Partit amb condicions:
El que té la bola no es pot moure.
El passe ha de se ambdues mans
Passes enrere i un màxim de 5 passos.
- Partit d'atac i de defensa
La defensa es coloquen tots en línia horitzontal.
Si el que porta el baló és tocat amdues mans aquesta s'haurà d'aturar i passar el baló als tres eliminats es canviarà la posseció e l'equip.
- Xuts
- Placatges

El Mat

El Mat o bolcada o clavada és un terme usat en bàsquet per descriure una forma de llançament, realitzada quan un jugador salta i encistella la pilota a través de l’aro amb una o dues mans tocant l’aro o penjant-se , de dalt a baix i sense que la pilota estigui a l'aire. Aquesta cistella val dos punts, com tot llançament des de dintre de 6'25 i en joc. És una acció difícil de realitzar, perquè
1- fa falta que el jugador tingui la suficient altura (o potència de salt i coordinació) per a arribar al cercle de forma adequada;
2- en situació de partit, no és fàcil acostar-se l’aro a causa dels defensors. Un mat pot ser una manera de desmoralitzar als adversaris i, en particular, al que defensa al jugador que fa el mat. És una acció espectacular per a l'espectador. Hi ha moltes maneres de realitzar un mat. Els jugadors estan contínuament inventant nous mats o modificant els ja existents. Un concurs de mats és un torneig en el qual els jugadors intenten mostrar les seves diferents maneres d'executar els mats, sent puntuats per un jurat. Han arribat a ser molt populars a nivell de col·legi, Universitat i a nivell professional, arribant cada lliga a tenir el seu concurs propi, encara que el més popular i famós segueix sent el Concurs de mats de la NBA, que té lloc cada any durant el NBA All-Star Weekend.
El mat va estar prohibit en la NCAA des de 1967 a 1978, degut potser al domini del llavors universitari Kareem Abdul Jabbar (en aquells dies anomenat Lew Alcindor), així que aquesta regla es va cridar "La Regla de Lew Alcindor".
Per a realitzar un mat cal que l’aro estigui preparat per a suportar l'impacte. Els aros en les competicions NBA i FIBA avui dia estan preparats per a suportar l'impacte, i també que el jugador que realitzi el mat es pugui quedar penjat de l’aro després de realitzar el mat, generalment per a evitar desequilibrar-se en la caiguda. És molt perillós realitzar un mat en una cistella o aro que no estigui convenientment ancorada. El mat és un dels tirs de camp amb major percentatge en bàsquet, ja que la distància de tir és pràcticament zero. Les fallades en un mat són per copejar l’aro o per falta de coordinació, o per tap. El mate té diversos noms com
"slam dunk", "jam", "bolcada", "clavada", "enfonsada" o "a capón", depenent de la zona o l'època.

Les millors 10 canastes

Mat desde més lluny


Mat 720º, 2 voltes

Mat mes alt 3,60m (12 peus)

Estadístiques

La Lliga ACB és la Lliga de bàsquet professional d'Espanya i està considerada la segona millor del món quant a qualitat, tan sols per darrere de la NBA i a un nivell similar a la Llega italiana. L'Associació de Clubs de Bàsquet (ACB) va prendre les regnes de la Lliga en la temporada 1983-1984 en substitució de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB)

Lliga Nacional (1957-1983)

Temporada	Campió	Subcampió	Màxim Anotador
1956-57	Real Madrid CF (17)	FC Barcelona (17)	Alfonso Martínez (RM) 18,00
1957-58	Real Madrid CF (32)	Joventut de Badalona (29)	Alfonso Martínez (RM) 17,22
1958-59	FC Barcelona (40)	Real Madrid CF (38)	Emiliano Rodríguez (AIS) 17,23
1959-60	Real Madrid CF (40)	Joventut de Badalona (33)	Juan Ramón Báez (RM) 19,95
1960-61	Real Madrid CF (42)	Orillo Verde Sabadell (30)	Francesc Llobet (SAB) 20,45
1961-62	Real Madrid CF (36)	Joventut de Badalona (31)	Wayne Hightower (RM) 19,72
1962-63	Real Madrid CF (11)	CB Estudiantes (9)	Emiliano Rodríguez (RM) 19,94
1963-64	Real Madrid CF (18)	Picadero JC (16)	Emiliano Rodríguez (RM) 22,68
1964-65	Real Madrid CF (27)	Picadero JC (25)	Lorenzo Alocén (HEL) 24,21
1965-66	Real Madrid CF (34)	Picadero JC (33)	Miles Aiken (ÁGL) 23,94
1966-67	Joventut de Badalona (38)	Real Madrid CF (38)	Alfonso Martínez (JOV) 22,05
1967-68	Real Madrid CF (38)	CB Estudiantes (36)	Clifford Luyk (RM) 24,30
1968-69	Real Madrid CF (37)	Joventut de Badalona (33)	Charles Thomas (SJI) 25,59
1969-70	Real Madrid CF (38)	Picadero JC (37)	Charles Thomas (SJI) 24,05
1970-71	Real Madrid CF (42)	Joventut de Badalona (42)	Alfredo Pérez (BRE) 27,05
1971-72	Real Madrid CF (42)	FC Barcelona (38)	Gonzalo Sagi-Vela (EST) 21,59
1972-73	Real Madrid CF (60)	Juventud de Badalona (52)	Alfredo Pérez (BRE) 23,23
1973-74	Real Madrid CF (55)	FC Barcelona (46)	John Coughran (YMCA) 31,71
1974-75	Real Madrid CF (40)	FC Barcelona (38)	Ray Price (BAS) 32,18
1975-76	Real Madrid CF (40)	FC Barcelona (30)	Bob Fullarton (BRE) 30,25
1976-77	Real Madrid CF (42)	FC Barcelona (41)	Bob Guyette (FCB) 31,95
1977-78	Joventut de Badalona (40)	Real Madrid CF (38)	Essie Hollis (ASK) 39,18
1978-79	Real Madrid CF (40)	FC Barcelona (34)	Webb Williams (BAS) 33,41
1979-80	Real Madrid CF (40)	FC Barcelona (38)	Nate Davis (VAD) 29,73
1980-81	FC Barcelona (40)	Estudiantes Mudespa (38)	Lars Hansen (OAR) 27,58
1981-82	Real Madrid CF (50)	FC Barcelona (48)	Larry McNeil (CAN) 33,81
1982-83	FC Barcelona (50)	Real Madrid CF (50)	Claude Gregory (BAS) 29,46

Lliga ACB (1984-2008).

Temporada	Campió	Resultats	Subcampió	MVP Final	MVP Lliga
1983-84	Real Madrid CF	2-1	FC Barcelona	-	-
1984-85	Real Madrid CF	2-1	Joventut de Badalona	-	-
1985-86	Real Madrid CF	2-0	FC Barcelona	-	-
1986-87	FC Barcelona	3-1	Joventut de Badalona	-	-
1987-88	FC Barcelona	3-2	Real Madrid CF	-	-
1988-89	FC Barcelona	3-2	Real Madrid CF	-	-
1989-90	FC Barcelona	3-0	Joventut de Badalona	-	-
1990-91	Joventut de Badalona	3-1	FC Barcelona	Corney Thompson (JOV)	-
1991-92	Joventut de Badalona	3-2	Real Madrid CF	Mike Smith (JOV)	Darryl Middleton (GIR)
1992-93	Real Madrid CF	3-2	Joventut de Badalona	Arvydas Sabonis (RM)	Darryl Middleton (CSF)
1993-94	Real Madrid CF	3-0	FC Barcelona	Arvydas Sabonis (RM)	Arvydas Sabonis (RM)
1994-95	FC Barcelona	3-2	Unicaja Málaga	Mike Ansley (UNI)	Arvydas Sabonis (RM)
1995-96	FC Barcelona	3-0	Caja San Fernando	Xavi Fernández (FCB)	Michael Anderson (CSF)
1996-97	FC Barcelona	3-2	Real Madrid CF	Roberto Dueñas (FCB)	Kenny Green (TAU)
1997-98	TDK Manresa	3-1	TAU Cerámica	Joan Creus (TDK)	Dejan Bodiroga (RM)
1998-99	FC Barcelona	3-0	Caja San Fernando	Derrick Alston (FCB)	Tanoka Beard (RM)
1999-00	Real Madrid CF	3-2	FC Barcelona	Alberto Angulo (RM)	Darryl Middleton (GIR)
2000-01	FC Barcelona	3-0	Real Madrid CF	Pau Gasol (FCB)	Lou Roe (GIJ)
2001-02	TAU Cerámica	3-0	Unicaja Málaga	Elmer Bennett (TAU)	Tanoka Beard (JOV)
2002-03	FC Barcelona	3-0	Pamesa Valencia	Šarūnas Jasikevičius (FCB)	Walter Herrmann (FUE)
2003-04	FC Barcelona	3-2	Adecco Estudiantes	Dejan Bodiroga (FCB)	Andrés Nocioni (TAU)
2004-05	Real Madrid CF	3-2	TAU Cerámica	Louis Bullock (RM)	Luis Scola (TAU)
2005-06	Unicaja Málaga	3-0	TAU Cerámica	Jorge Garbajosa (UNI)	Juan Carlos Navarro (FCB)
2006-07	Real Madrid CF	3-1	FC Barcelona	Felipe Reyes (RM)	Luis Scola (TAU)
2007-08	TAU Cerámica	3-0	FC Barcelona	Pete Mickeal (TAU)	Marc Gasol (GIR)

Equips amb més títols

·30 Títols: Real Madrid (1956-1957, 1957-1958, 1959-1960, 1960-1961, 1961-1962, 1962-1963, 1963-1964, 1964-1965, 1965-1966, 1967-1968, 1968-1969, 1969-1970, 1970-1971, 1971-1972, 1972-1973, 1973-1974, 1974-1975, 1975-1976, 1976-1977, 1978-1979, 1979-1980, 1981-1982, 1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1992-1993, 1993-1994, 1999-2000, 2004-2005 i 2006-2007)

·14 Títols: F.C. Barcelona (1958-1959, 1980-1981, 1982-1983, 1986-1987, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1998-1999, 2000-2001, 2002-2003 i 2003-2004).

·4 Títols: Joventut Badalona (1966-1967, 1977-1978, 1990-1991 i 1991-1992).

·2 Títols: TAU Cerámica Baskonia (2001-2002, 2007-2008)

·1 Títol: Ricoh Manresa (1997-1998) i Unicaja Málaga (2005-2006).

Lliga Nacional (fins 1983)

·22 Títols: Real Madrid (1956-1957, 1957-1958, 1959-1960, 1960-1961, 1961-1962, 1962-1963, 1963-1964, 1964-1965, 1965-1966, 1967-1968, 1968-1969, 1969-1970, 1970-1971, 1971-1972, 1972-1973, 1973-1974, 1974-1975, 1975-1976, 1976-1977, 1978-1979,1979-1980 i 1981-1982)

·3 Títols: F.C. Barcelona (1958-1959, 1980-1981 i 1982-1983).

·2 Títols: Joventut Badalona (1966-1967 i 1977-1978).

Lliga ACB (des de 1984)

·11 Títols: F.C. Barcelona (1986-1987, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1998-1999, 2000-2001, 2002-2003 i 2003-2004).

·8 Títols: Real Madrid (1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1992-1993, 1993-1994, 1999-2000, 2004-2005 i 2006-2007).

·2 Títols: Joventut Badalona (1990-1991 i 1991-1992) i TAU Cerámica Baskonia (2001-2002, 2007-2008)

·1 Títol: Ricoh Manresa (1997-1998) y Unicaja Málaga (2005-2006).

Records individuals

Temporada	Fase	Categoría	Jugador	Equip	Marca	Rival
1994-95	regular	Valoració	Arvydas Sabonis	Real Madrid CF	66	Coren Orense
1983-84	regular	Punts	Juan Antonio San Epifanio	FC Barcelona	54	Joventut de Badalona
1991-92	regular	Rebots	Clarence Kea	Júver Murcia	29	Dyc Breogán
1990-91	regular	Asistencies	Joaquim Costa	Valvi Girona	18	Puleva Granada
1984-85	play offs	Recuperacions	Andrés Jiménez	Joventut de Badalona	14	Real Madrid CF
2006-07	regular	Taps	Fran Vázquez	FC Barcelona	12	Capitol Valladolid
1991-92	regular	TL	Jeff Lamp	CB Granada	29	Fórum Filatélico Valladolid
1990-91	regular	T2	Walter Berry	Atlético de Madrid-Villalba	24	Real Madrid CF
1993-94	regular	T3	Oscar Schmidt	Fórum Valladolid	11	CB Murcia

Records individuals acumulats

Categoría	Jugador	Marca	Promig	Partits
Partits	Rafael Jofresa	758	-	758
Minuts	Joan Creus	20.217	34,56	585
Punts	Alberto Herreros	9.757	14,90	655
Rebots	Granger Hall	4.277	9,88	433
Asistencies	Pablo Laso	2.879	4,62	623
Recuperacions	Pablo Laso	1.212	1,94	623
Taps	Fernando Romay	677	1,63	415
T3	Alberto Herreros	1.233	43%	655